Nou semestre

Ja ha començat un nou semestre i ja tinc el blog oblidat!!!
... sense comentaris.

Entrada de cloenda

Aquest blog es va iniciar el 12 de setembre, vaig començar amb poques entrades i de mica en mica he anat ampliant-les, dins al desembre que gairebé es dupliques les entrades anteriors ja que a Comunicació oral, escrita i digital ens van comunicar que havíem de passar els apunts al blog, dons dit i fet , per això s'ha incrementat el nombre d'entrades. Tot i això també hi han més entrades perquè he tingut més iniciativa alhora de treballar amb el blog.

Amb aquesta eina que és el blog he anat descobrint els diversos programes i diferents eines com el mateix blog, el Gimp, el Jclic, l'Audacity, els wikis, Google Documents, Delicious, la Viqupèdia, Windows movie maker, youtube, Scribd, Gliffy, CmapsTools,... Aquestes eines han sigut mol útils per a desenvolupar les diferents tasques que ens han proposat a la universitat.

Destacaria més de dues entrades, però de totes les entrades ressalto dues:

• Viquipèdia (http://anaac29.blogspot.com/2009/10/viquipedia.html)
• Imatge: pràctica al blog (http://anaac29.blogspot.com/2009/10/imatge-practica-al-bloc.html)

La primera, Viquipèdia, m'agrada perquè darrera d'aquesta feina m'he quedat amb la part del voluntariat digital, un concepte nou per a mi que em va complaure,ja que no em pensava que es podia fer. A més també em va agradar pequè contemplem la Viquipédia com a una enciclopèdia comunitària, de tots i per a tothom, que l'actualitzem tots de mica en mica.

La segona, Imatge: pràctica al blog, m'agrada com a exemple de programari lliure, un
programari per a tots. També m'ha agradat treballar amb un programa per editar imatges perquè m'ha fet pensar en que és un tema actual, ja que avui en dia hi ha un diàleg social a favor o en contra dels retocs en les revistes ja que poden arribar a crear fals ídols als infants i que ells es fixin en persones irreals com a model a seguir.

Prova escrita

Creat per Jordi Simón, professor de l'assignatura Gestió de la informació i TIC.

Pompeu Fabra

A Comunicació oral, escrita i digital ens van introduir en el món dels diccionaris, com a més significatius vam destacar cinc(estan endreçats cronològicament):

• Pompeu Fabra.
• Mossèn Alcover i Jordi des Racó (recull: català, balear i valencià).
• Joan Corominas.
• Gran enciclopèdia catalana.
• Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans(DIEC) és un recull dels demés diccionaris.

Quan van estar anomenats, es van crear grups per a buscar la història de cada autor o diccionari, segons el cas; i per a buscar un verb(comunicar), un substantiu(escola), un adjectiu(infantil), un adverbi(aviat) i una preposició(amb). Jo vaig treballar amb el grup que feia Pompeu Fabra.

• Comunicar(1)Fer que un altre participi (d’allò que posseïm), fer transmetre.(2)entrar en relació, en comerç d’idees, interessos, etc... amb algú(3) estar en relació mitjançant un pas.
• Escola (1)Establiment on s’ensenya. (2)conjunt de deixebles que segueixen una mateixa doctrina filosòfica, literària, artística...(3) noi que serveix en els monestirs i esglésies per ajudar a missa i altres ministeris de l’altar.
• Infantil Pertanyent o relatiu a la infància o a l’infant; propi d’un infant.
• Aviat adv: Dins poc temps, sense tardar.Vine aviat, no triguis.Avui has vingut més aviat que ahir.
• Amb prep: Preposició que denota una situació comuna, l’acompanyament, la concurrència a una acció, el contracte, l’instrument, el mitjà. Anar amb bicicleta. Comprar-ho amb els meus diners. Aconseguir una cosa amb precs, amb amenaces. Parlar amb vivor./ Envers.És molt bo amb els pobres//Amb que loc. conj. condicional. Ell ho farà avui mateix amb que li envieu un ajudant.

A més a més la setmana següent vam elaborar tres escrits reflectint a cadascun d'ells Pompeu Fabra i els diferents tipus de llenguatges: quotidià, poètic i publicitari. Són els següents:

• Llenguatge quotidià:

Escena: Al vago de tren que llegeix al diari exclama embotat amb el seus grup d’amics.

-Coneixeu qui és el Pompeu Fabra?
-Aquell va que dir comunicar era entrar en relació amb algú?
-Amb! Si! la preposició que denota una acció comuna.
-A mi em sona perquè el vam treballar a l’escola.
-Aquest establiment on s’ensenya que lluny que ens queda
-Amb aquesta conversa que s’ha atreveixin a dir que els adolescents som infantils i que els nostres actes son propis dels infants.
-Avui hauria de arribar aviat a casa!
-Dintre de poc temps arribarem a la nostra parada.

• Llenguatge poètic:

POMPEU
Oh! Pompeu Fabra,
Mira que tu també vas tenir una infància...
Pioner en el teu conjunt de paraules
Ens has fet d’escola.
Una a una definides les paraules
Fas la nostra doctrina literària
Amb les teves sabies definicions
Base de les nostres primeres coneixences
Rebràs la nostra visita
Aviat, potser demà.

• Llenguatge publicitari:

Les segones parts mai han estat bones, queda’t amb el primer. Pompeu Fabra, l’origen.

Anuncis

Aquí teniu el treball realitzat sobre els anuncis i els seus spots.
Anuncis

Les tres velletes

Aquest relat té com a protagonistes les tres velletes que el nas li arribava a la barbeta.
Les tres velletes que fan córrer histories pel món són l'oïda, la memòria i la veu.

• L'oïda: és la primera que funciona, és tímida, treballa quan vol, rep estímuls, és capriciosa, té com a feina emmagatzemar.

• La memòria: necessita l¡oïda, la memòria aprofita coses de la memòria (les que li criden més l'atenció, les que la sorprenen), "no surt mai de casa".

• La veu: d'allò que escoltat i recordat ho treu cap enfora, és la més exterior, és la que surt més tard, és la part més exterior del pensament, duu allò més coherent possible (allò interioritzat que volem exterioritzar), es fabrica físicament ( a través de l'aparell fonador, l'aire passa pels diferents òrgans, necessita un cos), pots escoltar-la( odia el soroll, l'acompanyament oral és el silenci i la gesticulació, per exemple les mans). Fa que ens fixem en el punt de mirada: els ulls i les mans, els gestos.
  

Imatge extreta de http://www.escoltesiguies.cat/centenari/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=6&Itemid=39

Definicions

Aquestes són les primeres definicions que vam tenir que buscar per a l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.

Escoltar:

	[s. XIV; del ll. vg. *ascultare, amb reducció del diftong inicial de auscultare]
	v 1 1 tr Aplicar atentament l'orella per percebre remors, paraules, etc. S'amaga darrere la porta per escoltar converses. Escolta el que et dic. Escolta la remor del torrent.
		2 tr abs Si escoltes, sentiràs cantar un rossinyol.
		3 tr Fer atenció a allò que diu (algú), al soroll que fa (una cosa), etc. M'escoltes? Amb tant de soroll no puc escoltar la ràdio.
		4 pron En parlar, tenir l'aire d'agradar-se, d'admirar-se, a si mateix. És molt pedant i sempre parla escoltant-se.
	2 tr 1 Fer cas (d'allò que ens diuen o de la persona que ens ho diu), creure, obeir. Escolta el meu consell i no te'n penediràs. Ell va a la seva: per més que li diguis, no t'escoltarà.
		2 fig Deixar-se anar a fer allò que dicta (un impuls interior, un sentiment, etc.). Sempre escolta la veu de la consciència.

Parlar1:
	[1178; del ll. vg. parabolari 'fer comparacions; contar historietes', der. del ll. parabŏla 'comparació; al·legoria']
	v 1 intr 1 Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat. És mut: no parla. El nen ja diu algunes paraules, però encara no parla. Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment. Parlar en públic. Parlar a algú. Parla, home, què vols? Parlar d'algú. Parlar bé, malament, d'algú. Parlar de negocis, de política. Parlar a favor d'algú, contra algú.
		2 Perorar en públic. El diputat X parlarà a la sessió de demà. Demanar per parlar.
		3 fer parlar algú Obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar.
		4 no parlar amb (algú) No fer-s'hi, no tenir-hi tractes. Fa temps que no parla amb el seu pare.
		5 parlar (un jove) amb una noia Tenir relacions amoroses amb ella, festejar-hi.
		6 parlar clar Amb franquesa, amb el cor a la mà.
		7 parlem-ne! Expressió per a indicar la voluntat de diàleg, de no precipitar un tracte, de no donar per definitiu un judici, una afirmació, etc.
		8 qui parla! Exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d'altri pateix dels mateixos defectes.
	2 pron Fer-se. Estan renyits: no es parlen. Ja es tornen a parlar.
	3 intr 1 Tractar, en un escrit. L'autor de l'obra no parla d'aquesta qüestió. El llibre no en parla, d'aquell fet.
		2 p anal Aquest acte de generositat parla molt a favor seu. Té uns ulls que parlen. Parlar amb signes.
	4 intr Articular mots. Té un papagai que parla molt. Parlar amb el nas. Parlar entre dents. Parlar papissot. Parlar alt, baix.
	5 tr Emprar tal o tal idioma per a expressar els seus pensaments. Parlo francès, alemany i italià. El castellà, no el parlo gaire bé.
	6 tr Dir. Parlar bestieses.

	Parlar2
	[v. parlar1]
	m 1 1 Acció de parlar. Si li lleves el bell parlar, no en resta res.
		2 Manera d'expressar-se. Té un parlar franc, insinuant, suggestiu.
		3 Manera de pronunciar. Té un parlar dolç, harmoniós.
	2 LING 1 En dialectologia, modalitat presa per un dialecte (o per una llengua) en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de Tàrbena. El parlar salat. Els parlars rossellonesos.
		2 En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d'un grup o d'un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc., més o menys diferenciats. Parlar culte. Parlar popular. Parlar xava.

Escriure:
	[s. XIII; del ll. scrībĕre, íd.]
	v* 1 tr 1 Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats. Escriu les xifres que et diré. Aquest mot, escriu-lo sota l'altre. Escriu això que et dictaré.
		2 esp Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc. No sé escriure aquest mot. Sempre escriu 'home' sense 'h'.
		3 abs Escriu amb llapis, a màquina.
		4 màquina d'escriure OFICINA TECNOL Aparell que permet d'imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
	2 1 tr Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres. Escriu-li el que hem fet.
		2 tr Posar una cosa en lletres (en un paper, pergamí, etc.) i dirigir-lo a algú. Escriu-li una carta.
		3 tr abs Li escric cada dia.
		4 pron Tenir correspondència epistolar. S'escriuen sovint.
	3 tr 1 Compondre una obra literària, musical, etc. Ha escrit un tractat de física. Ara escriu una novel·la.
		2 abs Escriu amb elegància, amb sobrietat.

Llegir:
	[1191; del ll. legĕre, íd., que en els der. pren sovint la forma -ligĕre]
	v tr 1 1 Distingir en un escrit els sons figurats per les lletres.
		2 abs Encara no ha après de llegir.
	2 1 Adquirir coneixença del contingut d'un escrit per la lectura. Ja he llegit tots el llibres. Vam llegir-ho al diari.
		2 p ext Llegiu els clàssics! Llegeix el rus, però no el parla.
		3 abs És un xicot culte: ha llegit molt.
	3 1 Anar dient en veu alta allò escrit que hom va recorrent amb la vista. No improvisà pas el discurs, sinó que el llegí. Llegeix-me aquesta carta.
		2 abs No llegeixis tan de pressa, que no puc seguir-te.
	4 p anal Distingir, interpretar, allò que és figurat per qualssevol signes gràfics. Llegir un diagrama, una partitura.
	5 fig 1 Endevinar una cosa oculta o futura interpretant determinats signes exteriors. Llegir l'esdevenidor en les ratlles de la mà, en els astres. Llegir les ratlles de la mà.
		2 esp Endevinar els pensaments, els sentiments, etc., d'algú per la seva actitud, la seva fisonomia, el seu exterior, etc. Vaig llegir en els seus ulls com patia.
	6 CRÍT TEXT Entendre, interpretar, un escrit, un text.
	7 ant ENSENY Ensenyar públicament la matèria d'un llibre, d'un autor, etc.
	8 llegir un dibuix TÈXT Interpretar un dibuix picat en un cartó de la màquina jacquard. Mirar: [s. XIV; del ll. mirāri 'admirar'] v 1 1 tr Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Què mires? Mirava la teva corbata. Si ho mires de tan lluny, no veuràs res. Mira per aquesta escletxa. El fa posar nerviós que el miri de fit a fit. 2 pron Es passa el dia mirant-se al mirall. 3 abs Mirar guerxo. 4 ésser de mira'm i no em toquis iròn Expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc., per no res que li facin. 5 mirar contra el govern fig Mirar guerxo. 6 mirar de bon ull (algú) Estar ben predisposat envers ell, estar-hi a favor. 7 mirar de dalt a baix (algú) fig Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu. 2 intr Dirigir la mirada cap a un indret. Mira a la muntanya. 3 1 tr Observar, examinar, amb els ulls. Fer-se mirar la ferida per un metge. 2 tr fig Observar amb la ment, per jutjar, considerar. Ara mireu si tinc raó. 3 pron fig Considerar, tenir una idea, una opinió, un judici, d'algú o d'alguna cosa. No sé com t'ho mires, però em sembla que t'equivoques. 4 es miri com es vulgui (o mira-t'ho com vulguis) Des de qualsevol punt de vista. Es miri com es vulgui, la teva actitud és intolerable. 5 mirar prim fig Subtilitzar, no negligir res en el compliment, en l'exigència, en el judici, etc., d'alguna cosa. 6 mirar-s'hi (a fer una cosa) fig Pensar-s'hi molt abans de fer-la. 4 fig 1 tr Procurar, provar, fer els possibles. Mira si pots fer-ho. Aquesta tarda miraré de venir. Mira que no t'hagin de renyar. 2 tr Anar amb compte, parar esment, fer atenció. Mira que cauràs. 3 mirar-s'hi (en fer una cosa) Fer-la posant-hi molta cura, procurant que sigui perfecta. 5 fig 1 tr Atendre a alguna cosa, tenir-la en compte, fer-ne cas. No mira sinó el seu profit. Ell no mira amics: si li convé, ho farà sense mirar si et perjudica. 2 mirar per (algú) Procurar per ell, obrar en benefici seu. No espera res dels altres i només mira per ell. 6 intr Estar situat de cara a, girat devers. La façana que mira a la plaça. L'agulla imantada mira al nord.
	Imaginar: [s. XIV; del ll. imaginari, íd.] v 1 tr 1 PSIC Formar la imatge mental d'alguna cosa, representar-se alguna cosa en l'esperit. 2 Concebre, inventar alguna cosa. 2 pron Formar-se noció d'una cosa sense base suficient, suposar, pensar. Aquestes efinicions les he extretes del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana(http://www.enciclopedia.cat/).