Definicions

Aquestes són les primeres definicions que vam tenir que buscar per a l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.

Escoltar:

	[s. XIV; del ll. vg. *ascultare, amb reducció del diftong inicial de auscultare]
	v 1 1 tr Aplicar atentament l'orella per percebre remors, paraules, etc. S'amaga darrere la porta per escoltar converses. Escolta el que et dic. Escolta la remor del torrent.
		2 tr abs Si escoltes, sentiràs cantar un rossinyol.
		3 tr Fer atenció a allò que diu (algú), al soroll que fa (una cosa), etc. M'escoltes? Amb tant de soroll no puc escoltar la ràdio.
		4 pron En parlar, tenir l'aire d'agradar-se, d'admirar-se, a si mateix. És molt pedant i sempre parla escoltant-se.
	2 tr 1 Fer cas (d'allò que ens diuen o de la persona que ens ho diu), creure, obeir. Escolta el meu consell i no te'n penediràs. Ell va a la seva: per més que li diguis, no t'escoltarà.
		2 fig Deixar-se anar a fer allò que dicta (un impuls interior, un sentiment, etc.). Sempre escolta la veu de la consciència.

Parlar1:
	[1178; del ll. vg. parabolari 'fer comparacions; contar historietes', der. del ll. parabŏla 'comparació; al·legoria']
	v 1 intr 1 Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat. És mut: no parla. El nen ja diu algunes paraules, però encara no parla. Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment. Parlar en públic. Parlar a algú. Parla, home, què vols? Parlar d'algú. Parlar bé, malament, d'algú. Parlar de negocis, de política. Parlar a favor d'algú, contra algú.
		2 Perorar en públic. El diputat X parlarà a la sessió de demà. Demanar per parlar.
		3 fer parlar algú Obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar.
		4 no parlar amb (algú) No fer-s'hi, no tenir-hi tractes. Fa temps que no parla amb el seu pare.
		5 parlar (un jove) amb una noia Tenir relacions amoroses amb ella, festejar-hi.
		6 parlar clar Amb franquesa, amb el cor a la mà.
		7 parlem-ne! Expressió per a indicar la voluntat de diàleg, de no precipitar un tracte, de no donar per definitiu un judici, una afirmació, etc.
		8 qui parla! Exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d'altri pateix dels mateixos defectes.
	2 pron Fer-se. Estan renyits: no es parlen. Ja es tornen a parlar.
	3 intr 1 Tractar, en un escrit. L'autor de l'obra no parla d'aquesta qüestió. El llibre no en parla, d'aquell fet.
		2 p anal Aquest acte de generositat parla molt a favor seu. Té uns ulls que parlen. Parlar amb signes.
	4 intr Articular mots. Té un papagai que parla molt. Parlar amb el nas. Parlar entre dents. Parlar papissot. Parlar alt, baix.
	5 tr Emprar tal o tal idioma per a expressar els seus pensaments. Parlo francès, alemany i italià. El castellà, no el parlo gaire bé.
	6 tr Dir. Parlar bestieses.

	Parlar2
	[v. parlar1]
	m 1 1 Acció de parlar. Si li lleves el bell parlar, no en resta res.
		2 Manera d'expressar-se. Té un parlar franc, insinuant, suggestiu.
		3 Manera de pronunciar. Té un parlar dolç, harmoniós.
	2 LING 1 En dialectologia, modalitat presa per un dialecte (o per una llengua) en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de Tàrbena. El parlar salat. Els parlars rossellonesos.
		2 En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d'un grup o d'un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc., més o menys diferenciats. Parlar culte. Parlar popular. Parlar xava.

Escriure:
	[s. XIII; del ll. scrībĕre, íd.]
	v* 1 tr 1 Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats. Escriu les xifres que et diré. Aquest mot, escriu-lo sota l'altre. Escriu això que et dictaré.
		2 esp Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc. No sé escriure aquest mot. Sempre escriu 'home' sense 'h'.
		3 abs Escriu amb llapis, a màquina.
		4 màquina d'escriure OFICINA TECNOL Aparell que permet d'imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
	2 1 tr Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres. Escriu-li el que hem fet.
		2 tr Posar una cosa en lletres (en un paper, pergamí, etc.) i dirigir-lo a algú. Escriu-li una carta.
		3 tr abs Li escric cada dia.
		4 pron Tenir correspondència epistolar. S'escriuen sovint.
	3 tr 1 Compondre una obra literària, musical, etc. Ha escrit un tractat de física. Ara escriu una novel·la.
		2 abs Escriu amb elegància, amb sobrietat.

Llegir:
	[1191; del ll. legĕre, íd., que en els der. pren sovint la forma -ligĕre]
	v tr 1 1 Distingir en un escrit els sons figurats per les lletres.
		2 abs Encara no ha après de llegir.
	2 1 Adquirir coneixença del contingut d'un escrit per la lectura. Ja he llegit tots el llibres. Vam llegir-ho al diari.
		2 p ext Llegiu els clàssics! Llegeix el rus, però no el parla.
		3 abs És un xicot culte: ha llegit molt.
	3 1 Anar dient en veu alta allò escrit que hom va recorrent amb la vista. No improvisà pas el discurs, sinó que el llegí. Llegeix-me aquesta carta.
		2 abs No llegeixis tan de pressa, que no puc seguir-te.
	4 p anal Distingir, interpretar, allò que és figurat per qualssevol signes gràfics. Llegir un diagrama, una partitura.
	5 fig 1 Endevinar una cosa oculta o futura interpretant determinats signes exteriors. Llegir l'esdevenidor en les ratlles de la mà, en els astres. Llegir les ratlles de la mà.
		2 esp Endevinar els pensaments, els sentiments, etc., d'algú per la seva actitud, la seva fisonomia, el seu exterior, etc. Vaig llegir en els seus ulls com patia.
	6 CRÍT TEXT Entendre, interpretar, un escrit, un text.
	7 ant ENSENY Ensenyar públicament la matèria d'un llibre, d'un autor, etc.
	8 llegir un dibuix TÈXT Interpretar un dibuix picat en un cartó de la màquina jacquard. Mirar: [s. XIV; del ll. mirāri 'admirar'] v 1 1 tr Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Què mires? Mirava la teva corbata. Si ho mires de tan lluny, no veuràs res. Mira per aquesta escletxa. El fa posar nerviós que el miri de fit a fit. 2 pron Es passa el dia mirant-se al mirall. 3 abs Mirar guerxo. 4 ésser de mira'm i no em toquis iròn Expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc., per no res que li facin. 5 mirar contra el govern fig Mirar guerxo. 6 mirar de bon ull (algú) Estar ben predisposat envers ell, estar-hi a favor. 7 mirar de dalt a baix (algú) fig Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu. 2 intr Dirigir la mirada cap a un indret. Mira a la muntanya. 3 1 tr Observar, examinar, amb els ulls. Fer-se mirar la ferida per un metge. 2 tr fig Observar amb la ment, per jutjar, considerar. Ara mireu si tinc raó. 3 pron fig Considerar, tenir una idea, una opinió, un judici, d'algú o d'alguna cosa. No sé com t'ho mires, però em sembla que t'equivoques. 4 es miri com es vulgui (o mira-t'ho com vulguis) Des de qualsevol punt de vista. Es miri com es vulgui, la teva actitud és intolerable. 5 mirar prim fig Subtilitzar, no negligir res en el compliment, en l'exigència, en el judici, etc., d'alguna cosa. 6 mirar-s'hi (a fer una cosa) fig Pensar-s'hi molt abans de fer-la. 4 fig 1 tr Procurar, provar, fer els possibles. Mira si pots fer-ho. Aquesta tarda miraré de venir. Mira que no t'hagin de renyar. 2 tr Anar amb compte, parar esment, fer atenció. Mira que cauràs. 3 mirar-s'hi (en fer una cosa) Fer-la posant-hi molta cura, procurant que sigui perfecta. 5 fig 1 tr Atendre a alguna cosa, tenir-la en compte, fer-ne cas. No mira sinó el seu profit. Ell no mira amics: si li convé, ho farà sense mirar si et perjudica. 2 mirar per (algú) Procurar per ell, obrar en benefici seu. No espera res dels altres i només mira per ell. 6 intr Estar situat de cara a, girat devers. La façana que mira a la plaça. L'agulla imantada mira al nord.
	Imaginar: [s. XIV; del ll. imaginari, íd.] v 1 tr 1 PSIC Formar la imatge mental d'alguna cosa, representar-se alguna cosa en l'esperit. 2 Concebre, inventar alguna cosa. 2 pron Formar-se noció d'una cosa sense base suficient, suposar, pensar. Aquestes efinicions les he extretes del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana(http://www.enciclopedia.cat/).