Entrada de cloenda

Aquest blog es va iniciar el 12 de setembre, vaig començar amb poques entrades i de mica en mica he anat ampliant-les, dins al desembre que gairebé es dupliques les entrades anteriors ja que a Comunicació oral, escrita i digital ens van comunicar que havíem de passar els apunts al blog, dons dit i fet , per això s'ha incrementat el nombre d'entrades. Tot i això també hi han més entrades perquè he tingut més iniciativa alhora de treballar amb el blog.

Amb aquesta eina que és el blog he anat descobrint els diversos programes i diferents eines com el mateix blog, el Gimp, el Jclic, l'Audacity, els wikis, Google Documents, Delicious, la Viqupèdia, Windows movie maker, youtube, Scribd, Gliffy, CmapsTools,... Aquestes eines han sigut mol útils per a desenvolupar les diferents tasques que ens han proposat a la universitat.

Destacaria més de dues entrades, però de totes les entrades ressalto dues:

• Viquipèdia (http://anaac29.blogspot.com/2009/10/viquipedia.html)
• Imatge: pràctica al blog (http://anaac29.blogspot.com/2009/10/imatge-practica-al-bloc.html)

La primera, Viquipèdia, m'agrada perquè darrera d'aquesta feina m'he quedat amb la part del voluntariat digital, un concepte nou per a mi que em va complaure,ja que no em pensava que es podia fer. A més també em va agradar pequè contemplem la Viquipédia com a una enciclopèdia comunitària, de tots i per a tothom, que l'actualitzem tots de mica en mica.

La segona, Imatge: pràctica al blog, m'agrada com a exemple de programari lliure, un
programari per a tots. També m'ha agradat treballar amb un programa per editar imatges perquè m'ha fet pensar en que és un tema actual, ja que avui en dia hi ha un diàleg social a favor o en contra dels retocs en les revistes ja que poden arribar a crear fals ídols als infants i que ells es fixin en persones irreals com a model a seguir.

Prova escrita

Creat per Jordi Simón, professor de l'assignatura Gestió de la informació i TIC.

Pompeu Fabra

A Comunicació oral, escrita i digital ens van introduir en el món dels diccionaris, com a més significatius vam destacar cinc(estan endreçats cronològicament):

• Pompeu Fabra.
• Mossèn Alcover i Jordi des Racó (recull: català, balear i valencià).
• Joan Corominas.
• Gran enciclopèdia catalana.
• Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans(DIEC) és un recull dels demés diccionaris.

Quan van estar anomenats, es van crear grups per a buscar la història de cada autor o diccionari, segons el cas; i per a buscar un verb(comunicar), un substantiu(escola), un adjectiu(infantil), un adverbi(aviat) i una preposició(amb). Jo vaig treballar amb el grup que feia Pompeu Fabra.

• Comunicar(1)Fer que un altre participi (d’allò que posseïm), fer transmetre.(2)entrar en relació, en comerç d’idees, interessos, etc... amb algú(3) estar en relació mitjançant un pas.
• Escola (1)Establiment on s’ensenya. (2)conjunt de deixebles que segueixen una mateixa doctrina filosòfica, literària, artística...(3) noi que serveix en els monestirs i esglésies per ajudar a missa i altres ministeris de l’altar.
• Infantil Pertanyent o relatiu a la infància o a l’infant; propi d’un infant.
• Aviat adv: Dins poc temps, sense tardar.Vine aviat, no triguis.Avui has vingut més aviat que ahir.
• Amb prep: Preposició que denota una situació comuna, l’acompanyament, la concurrència a una acció, el contracte, l’instrument, el mitjà. Anar amb bicicleta. Comprar-ho amb els meus diners. Aconseguir una cosa amb precs, amb amenaces. Parlar amb vivor./ Envers.És molt bo amb els pobres//Amb que loc. conj. condicional. Ell ho farà avui mateix amb que li envieu un ajudant.

A més a més la setmana següent vam elaborar tres escrits reflectint a cadascun d'ells Pompeu Fabra i els diferents tipus de llenguatges: quotidià, poètic i publicitari. Són els següents:

• Llenguatge quotidià:

Escena: Al vago de tren que llegeix al diari exclama embotat amb el seus grup d’amics.

-Coneixeu qui és el Pompeu Fabra?
-Aquell va que dir comunicar era entrar en relació amb algú?
-Amb! Si! la preposició que denota una acció comuna.
-A mi em sona perquè el vam treballar a l’escola.
-Aquest establiment on s’ensenya que lluny que ens queda
-Amb aquesta conversa que s’ha atreveixin a dir que els adolescents som infantils i que els nostres actes son propis dels infants.
-Avui hauria de arribar aviat a casa!
-Dintre de poc temps arribarem a la nostra parada.

• Llenguatge poètic:

POMPEU
Oh! Pompeu Fabra,
Mira que tu també vas tenir una infància...
Pioner en el teu conjunt de paraules
Ens has fet d’escola.
Una a una definides les paraules
Fas la nostra doctrina literària
Amb les teves sabies definicions
Base de les nostres primeres coneixences
Rebràs la nostra visita
Aviat, potser demà.

• Llenguatge publicitari:

Les segones parts mai han estat bones, queda’t amb el primer. Pompeu Fabra, l’origen.

Anuncis

Aquí teniu el treball realitzat sobre els anuncis i els seus spots.
Anuncis

Les tres velletes

Aquest relat té com a protagonistes les tres velletes que el nas li arribava a la barbeta.
Les tres velletes que fan córrer histories pel món són l'oïda, la memòria i la veu.

• L'oïda: és la primera que funciona, és tímida, treballa quan vol, rep estímuls, és capriciosa, té com a feina emmagatzemar.

• La memòria: necessita l¡oïda, la memòria aprofita coses de la memòria (les que li criden més l'atenció, les que la sorprenen), "no surt mai de casa".

• La veu: d'allò que escoltat i recordat ho treu cap enfora, és la més exterior, és la que surt més tard, és la part més exterior del pensament, duu allò més coherent possible (allò interioritzat que volem exterioritzar), es fabrica físicament ( a través de l'aparell fonador, l'aire passa pels diferents òrgans, necessita un cos), pots escoltar-la( odia el soroll, l'acompanyament oral és el silenci i la gesticulació, per exemple les mans). Fa que ens fixem en el punt de mirada: els ulls i les mans, els gestos.
  

Imatge extreta de http://www.escoltesiguies.cat/centenari/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=6&Itemid=39

Definicions

Aquestes són les primeres definicions que vam tenir que buscar per a l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.

Escoltar:

	[s. XIV; del ll. vg. *ascultare, amb reducció del diftong inicial de auscultare]
	v 1 1 tr Aplicar atentament l'orella per percebre remors, paraules, etc. S'amaga darrere la porta per escoltar converses. Escolta el que et dic. Escolta la remor del torrent.
		2 tr abs Si escoltes, sentiràs cantar un rossinyol.
		3 tr Fer atenció a allò que diu (algú), al soroll que fa (una cosa), etc. M'escoltes? Amb tant de soroll no puc escoltar la ràdio.
		4 pron En parlar, tenir l'aire d'agradar-se, d'admirar-se, a si mateix. És molt pedant i sempre parla escoltant-se.
	2 tr 1 Fer cas (d'allò que ens diuen o de la persona que ens ho diu), creure, obeir. Escolta el meu consell i no te'n penediràs. Ell va a la seva: per més que li diguis, no t'escoltarà.
		2 fig Deixar-se anar a fer allò que dicta (un impuls interior, un sentiment, etc.). Sempre escolta la veu de la consciència.

Parlar1:
	[1178; del ll. vg. parabolari 'fer comparacions; contar historietes', der. del ll. parabŏla 'comparació; al·legoria']
	v 1 intr 1 Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat. És mut: no parla. El nen ja diu algunes paraules, però encara no parla. Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment. Parlar en públic. Parlar a algú. Parla, home, què vols? Parlar d'algú. Parlar bé, malament, d'algú. Parlar de negocis, de política. Parlar a favor d'algú, contra algú.
		2 Perorar en públic. El diputat X parlarà a la sessió de demà. Demanar per parlar.
		3 fer parlar algú Obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar.
		4 no parlar amb (algú) No fer-s'hi, no tenir-hi tractes. Fa temps que no parla amb el seu pare.
		5 parlar (un jove) amb una noia Tenir relacions amoroses amb ella, festejar-hi.
		6 parlar clar Amb franquesa, amb el cor a la mà.
		7 parlem-ne! Expressió per a indicar la voluntat de diàleg, de no precipitar un tracte, de no donar per definitiu un judici, una afirmació, etc.
		8 qui parla! Exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d'altri pateix dels mateixos defectes.
	2 pron Fer-se. Estan renyits: no es parlen. Ja es tornen a parlar.
	3 intr 1 Tractar, en un escrit. L'autor de l'obra no parla d'aquesta qüestió. El llibre no en parla, d'aquell fet.
		2 p anal Aquest acte de generositat parla molt a favor seu. Té uns ulls que parlen. Parlar amb signes.
	4 intr Articular mots. Té un papagai que parla molt. Parlar amb el nas. Parlar entre dents. Parlar papissot. Parlar alt, baix.
	5 tr Emprar tal o tal idioma per a expressar els seus pensaments. Parlo francès, alemany i italià. El castellà, no el parlo gaire bé.
	6 tr Dir. Parlar bestieses.

	Parlar2
	[v. parlar1]
	m 1 1 Acció de parlar. Si li lleves el bell parlar, no en resta res.
		2 Manera d'expressar-se. Té un parlar franc, insinuant, suggestiu.
		3 Manera de pronunciar. Té un parlar dolç, harmoniós.
	2 LING 1 En dialectologia, modalitat presa per un dialecte (o per una llengua) en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de Tàrbena. El parlar salat. Els parlars rossellonesos.
		2 En dialectologia social, modalitat de llengua pròpia d'un grup o d'un nivell social, caracteritzada per uns trets lèxics, fonètics, morfosintàctics, etc., més o menys diferenciats. Parlar culte. Parlar popular. Parlar xava.

Escriure:
	[s. XIII; del ll. scrībĕre, íd.]
	v* 1 tr 1 Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats. Escriu les xifres que et diré. Aquest mot, escriu-lo sota l'altre. Escriu això que et dictaré.
		2 esp Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc. No sé escriure aquest mot. Sempre escriu 'home' sense 'h'.
		3 abs Escriu amb llapis, a màquina.
		4 màquina d'escriure OFICINA TECNOL Aparell que permet d'imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
	2 1 tr Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres. Escriu-li el que hem fet.
		2 tr Posar una cosa en lletres (en un paper, pergamí, etc.) i dirigir-lo a algú. Escriu-li una carta.
		3 tr abs Li escric cada dia.
		4 pron Tenir correspondència epistolar. S'escriuen sovint.
	3 tr 1 Compondre una obra literària, musical, etc. Ha escrit un tractat de física. Ara escriu una novel·la.
		2 abs Escriu amb elegància, amb sobrietat.

Llegir:
	[1191; del ll. legĕre, íd., que en els der. pren sovint la forma -ligĕre]
	v tr 1 1 Distingir en un escrit els sons figurats per les lletres.
		2 abs Encara no ha après de llegir.
	2 1 Adquirir coneixença del contingut d'un escrit per la lectura. Ja he llegit tots el llibres. Vam llegir-ho al diari.
		2 p ext Llegiu els clàssics! Llegeix el rus, però no el parla.
		3 abs És un xicot culte: ha llegit molt.
	3 1 Anar dient en veu alta allò escrit que hom va recorrent amb la vista. No improvisà pas el discurs, sinó que el llegí. Llegeix-me aquesta carta.
		2 abs No llegeixis tan de pressa, que no puc seguir-te.
	4 p anal Distingir, interpretar, allò que és figurat per qualssevol signes gràfics. Llegir un diagrama, una partitura.
	5 fig 1 Endevinar una cosa oculta o futura interpretant determinats signes exteriors. Llegir l'esdevenidor en les ratlles de la mà, en els astres. Llegir les ratlles de la mà.
		2 esp Endevinar els pensaments, els sentiments, etc., d'algú per la seva actitud, la seva fisonomia, el seu exterior, etc. Vaig llegir en els seus ulls com patia.
	6 CRÍT TEXT Entendre, interpretar, un escrit, un text.
	7 ant ENSENY Ensenyar públicament la matèria d'un llibre, d'un autor, etc.
	8 llegir un dibuix TÈXT Interpretar un dibuix picat en un cartó de la màquina jacquard. Mirar: [s. XIV; del ll. mirāri 'admirar'] v 1 1 tr Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Què mires? Mirava la teva corbata. Si ho mires de tan lluny, no veuràs res. Mira per aquesta escletxa. El fa posar nerviós que el miri de fit a fit. 2 pron Es passa el dia mirant-se al mirall. 3 abs Mirar guerxo. 4 ésser de mira'm i no em toquis iròn Expressió que hom aplica a una persona extremament sensible, que es queixa per tot, que plora, gemega, etc., per no res que li facin. 5 mirar contra el govern fig Mirar guerxo. 6 mirar de bon ull (algú) Estar ben predisposat envers ell, estar-hi a favor. 7 mirar de dalt a baix (algú) fig Mirar-lo amb supèrbia, amb menyspreu. 2 intr Dirigir la mirada cap a un indret. Mira a la muntanya. 3 1 tr Observar, examinar, amb els ulls. Fer-se mirar la ferida per un metge. 2 tr fig Observar amb la ment, per jutjar, considerar. Ara mireu si tinc raó. 3 pron fig Considerar, tenir una idea, una opinió, un judici, d'algú o d'alguna cosa. No sé com t'ho mires, però em sembla que t'equivoques. 4 es miri com es vulgui (o mira-t'ho com vulguis) Des de qualsevol punt de vista. Es miri com es vulgui, la teva actitud és intolerable. 5 mirar prim fig Subtilitzar, no negligir res en el compliment, en l'exigència, en el judici, etc., d'alguna cosa. 6 mirar-s'hi (a fer una cosa) fig Pensar-s'hi molt abans de fer-la. 4 fig 1 tr Procurar, provar, fer els possibles. Mira si pots fer-ho. Aquesta tarda miraré de venir. Mira que no t'hagin de renyar. 2 tr Anar amb compte, parar esment, fer atenció. Mira que cauràs. 3 mirar-s'hi (en fer una cosa) Fer-la posant-hi molta cura, procurant que sigui perfecta. 5 fig 1 tr Atendre a alguna cosa, tenir-la en compte, fer-ne cas. No mira sinó el seu profit. Ell no mira amics: si li convé, ho farà sense mirar si et perjudica. 2 mirar per (algú) Procurar per ell, obrar en benefici seu. No espera res dels altres i només mira per ell. 6 intr Estar situat de cara a, girat devers. La façana que mira a la plaça. L'agulla imantada mira al nord.
	Imaginar: [s. XIV; del ll. imaginari, íd.] v 1 tr 1 PSIC Formar la imatge mental d'alguna cosa, representar-se alguna cosa en l'esperit. 2 Concebre, inventar alguna cosa. 2 pron Formar-se noció d'una cosa sense base suficient, suposar, pensar. Aquestes efinicions les he extretes del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana(http://www.enciclopedia.cat/).

Definicions 2

Aquestes són més definicions de classe de Comunicació oral, escrita i digital.

Educar:	[1696; del ll. educare, íd.]
	[®trencar ] v tr 1 1 PEDAG Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
		2 Ensenyar urbanitat.
	2 p ext 1 Ensenyar certes pràctiques o certs costums als animals; ensinistrar.
		2 Habituar un òrgan o un membre a funcionar o a realitzar la seva funció. Va perdre la mà dreta i ha hagut d'educar l'esquerra.
		3 Exercitar els sentits, la sensibilitat, el gust, per aprendre a distingir allò que té qualitat d'allò que no en té. Educar el gust, l'oïda.
		4 Fer apte (algú) per a comprendre certs costums, certes obres, etc. Educar els pares. Educar el públic.

Transmetre:
	[del ll. transmittĕre, íd.]
	[®admetre ] v 1 tr 1 Fer algú que, del lloc on ell és, quelcom pervingui a un altre lloc.
		2 TELECOM Fer una transmissió.
	2 tr 1 Fer passar quelcom que hom posseeix a un altre o a d'altres; transferir.
		2 DR Fer passar un dret o una obligació a un altre per transmissió de drets o de crèdits.
	3 tr 1 Conduir, deixar passar a través seu.
		2 ELECT Conduir, deixar passar l'electricitat a través seu.
	4 pron Passar per transmissió. Costums que es transmeten de generació en generació.

Plantejar:	[de planta]
	[®envejar ] v tr Suscitar un problema, una qüestió, a resoldre, posar-lo en condicions de resoldre'l. Filòsof-a: [s. XIV; del ll. philosŏphus, i aquest, del gr. philósophos, íd., 'el qui estima l'art, la saviesa, la ciència', comp. de filo-1 i el gr. sophós 'savi, hàbil'] m i f 1 Persona que és docta en filosofia, que filosofa. 2 Persona que sap suportar amb filosofia les dificultats de la vida, que es pren la vida amb saviesa. Mestre-a: [s. XII; del ll. magister, íd.] 1 1 m i f ENSENY Persona que ensenya una ciència, un art o un ofici o té el títol per a fer-ho. Mestre de música, de ball, de piano. Mestre d'armes, d'equitació, de francès, etc. 2 m i f p ext Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre. 3 m i f p ext i fig El temps és un gran mestre. 4 m i f p anal Persona amb prou coneixements d'una ciència, art, etc., per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model. Ell fou mestre en aquesta mena de treballs. 5 m CRIST En el Nou Testament, nom donat a Jesús pels seus deixebles. 6 m HIST ECL Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el grau suprem en qualsevol de les facultats de filosofia, teologia o dret; doctor. 7 mestre de cant MÚS Persona que ensenya a cantar. 8 mestre de minyons (o d'escola, o simplement mestre) ENSENY Persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari. 9 mestre de novicis CATOL El qui dirigeix i ensenya els novicis d'una comunitat religiosa. 10 mestre en arts Grau acadèmic que podia obtenir, després d'un examen previ, el batxiller en arts o el llicenciat en arts. 2 m 1 Grau superior de l'organització gremial (segles XIII-XIX), al qual s'arribava després d'alguns anys d'aprenentatge i d'oficialia i de la realització d'un examen rigorós. 2 Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents. 3 pop Tractament que hom dóna a un home desconegut, especialment per cridar-lo. Escolteu, mestre! 4 MÚS Nom que hom dóna popularment als directors d'orquestra, i, per extensió, sovint també a d'altres professionals de la música. 5 mestre de seca NUMIS Des del segle XII, a la corona d'Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció. 6 mestre racional Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalanoaragonesa. 7 mestre racional Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa. 3 1 m i f Persona que dirigeix el personal, les operacions, etc., d'un servei, d'una obra. 2 mestre de ball ESPECT Persona encarregada de dirigir el cos de ball d'una companyia o d'un teatre. 3 mestre de camp MIL Oficial major d'un terç o regiment. 4 mestre de cant MÚS Càrrec, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d'ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors. 5 mestre de cases (o d'obres) CONSTR Professional que, sota la direcció d'un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. 6 mestre de cerimònies Persona encarregada, en les recepcions o funcions rituals, d'introduir les persones i de fer seguir les parts del ritu o cerimonial. 7 mestre de palau HIST Majordom. 8 mestre en gai saber Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, a partir de llur restauració el 1859, al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris. 4 m 1 Títol donat a certes jerarquies. 2 Superior d'un orde militar. 3 gran mestre Entre els francmaçons, títol donat al cap de cada lògia. 5 m CLIMAT Vent mestral. 6 f CONSTR Faixa estreta de guix degudament anivellada, utilitzada com a guia per a obtenir superfícies regulars amb l'enguixat. 7 adj Magistral 1. Un treball fet de mà mestra. Un discurs mestre. 8 adj 1 Principal. Paret mestra. Clau mestra. Biga mestra. 2 f MAR Dit de la vela més gran que hom hissa en l'arbre d'una nau. Definicions de l'Enciclopèdia Catalana.

Literatura oral o etnopoètica. 2

Aquesta entrada és una ampliació d' Apunts: Literatura oral o etnopoètica.


Els missatges etnopoètics es donen en la comunicació diària entre persones, serveixen per:

• entretenir
• omplir el temps lliure
• educar
• donar normes
• criticar
• reforçar la identitat social o nacional
• cohesionar un grup
• crear lligams de solidaritat
  

Jclic 2

	http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/AnaAran/numeros.htm

Jclic

A classe hem estat reballant amb el programa Jclic que és una eina per crear activitats per exemple per a practicar l'associació de coneixements.

http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/AnaAran/friutes.htm

També podreu trobar una altre activitat a Jclic 2 (http://anaac29.blogspot.com/2009/12/httpgrups.html).

El llenguatge audiovisual 2

Aquesta és la mateixa activitat, feta amb el Windows Movie Maker, però amb un arxiu d'audio extret de Wikimedia Commons :Robert Schumann- Andante and variatons.

Eines de suport al pensament: Mapes conceptuals i fluxogrames

Els mapes conceptuals ens ajuden a jerarquitzar els nostres pensaments respecte a un tema en concret, una situació; pensar-hi i a decidir com s'ha de representar de maneta adequada.
Hi ha un programa per a crear-los: CMapTools
Uns exemples de mapes conceptuals són aquests:



L'últim exemple és l'activitat realitzada a classe sobre un sopar de Nadal.

Els fluxogrames s'utilitzen per a representat processos, amb un inici, unes preses de decisions que et porten a un final concret, per exemple aquest que simbolitza el procés per a creuar el carrer que s'ha creat amb l'eina Gliffy:

Moviment mundial en favor de la infància

Catalunya acull la seu mundial d'aquesta entitat que l'any 2010 farà la primera conferència sobre infància i immigració

Catalunya és la seu mundial del Moviment mundial en favor de la infància. L'acord, que s'ha formalitzat amb una signatura entre el Departament d'Acció Social i Ciutadania, i el president del Moviment, Dean R. Hirsch, estableix a Catalunya la seu mundial i permanent de l'organització i li atorga l'estatus de donant.

Els principals motius que han portat l'organització a instal·lar-se a Catalunya són el compromís i l'impuls decidit de la Generalitat a les polítiques en favor de la infància i dels seus drets, el suport del Govern als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de les Nacions Unides i la seva tasca de cooperació al desenvolupament.

El Moviment Mundial en Favor de la Infància és una organització que està integrada per les principals ONGs mundials que treballen en defensa dels drets dels infants.

El conveni fixa la celebració a Catalunya de conferències i esdeveniments internacionals sobre infància i desenvolupament. El 2010 es farà la primera conferència, sobre infància i immigració.

De: www.gentcat.cat

Utilitzo aquest blog per donar a conèixer aquest notable fet perquè arribi al major nombre de persones possibles.

Windows Movie Maker

Aquest és un vídeo realitzat a classe de Tic per descobrir el programa Windows Movie Maker, vam veure com es poden adjuntar imatges, cançons, vídeos, i també es poden posar transicions i diferents tipus d'efectes al futur arxiu d'àudio o vídeo.

Debat

Al debat que vam fer a classe sobre els tres tipus de llenguatges: quotidià, poètic i publicitari, jo vaig assistir com a moderadora. Prèviament vam estar parlant de la funció dels moderadors i d'algunes característiques: controlar el temps de durada, implicar a la gent, allargar, improvisar, ser flexible, han de saber llançar preguntes, i a l'inici les preguntes han d'incitar a l'exposició del tema, en aquest cas el tipus de llenguatge corresponent.
A més dels tres grups també vam tenir a dues escrivents que van plasmar el debat, com per exemple la Caterina Canas.

Mi escuela sabe a naranja

Aquesta és la imatge del objecte que em va recordar el llibre de la Mari Carmen Díez.

És l'última revista que em van donar a l'escola on havia anat tota la vida. I té com a portada la fotografia del viatge de fi de curs, amb tots els antics companys de curs. També està acompanyada d'altres revistes que encara guardo. Per mi simbolitza un recull d'emocions, de sensacions, d'amistats, d'experiències, de coneixements, de persones, de vivències, de sentiments, de valors... I em vaig adonar quan el temps ja s'havia exhaurit.

El llibre de la Mari Carmen és com "la meva revista", que ens aporta uns ulls a l'Escola Aire Libre, al seu món on ens guia i ens deixa veure la subtilesa de les seves accions a dins d'un grup d'infants. I com els infants mantenen un vincle ja no només amb la mestra, sinó que amb tota l'escola, i com aquest vincle es contagia als pares. A més el llibre t'aporta frescura i vitalitat, com Chimo o Rocio.

Aquí us presento el llibre i la revista:

• Díez Navarro, Mari Carmen. Mi escuela sabe a naranja. Estar en la escuela infantil. Primera edició. Barcelona: Graó, 2007. ISBN: 978-84-7827-520-5

• Col·legi Sant Ramon Nonat- Sagrat Cor: Nueva Generación.[Barcelona] Vol. XVI (Juny 2007) Núm. 32 ISBN: no en té ja que és una revista no comercial.
  

Imatge d'Ana Aran

Modificacions de les definicions que ens arriben per correu

Modificacions de Apunts de les definicions que ens arriben per correu, fetes a partir dels comentaris i de la meva opinió.


Llenguatge poètic:

-és un llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evidentment
-té una funció estètica(organitzada, utilitza recursos literaris,...)
- aporta imatges(representacions mentals)
- utilitza els altres dos llenguatges, ja que s'utilitzen entre ells
- alguns poetes no fan poemes per persuadir, sinó per alliberar sentiments
-convida al joc verbal


Llenguatge publicitari:

-va dirigit a un públic seleccionat
-per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges
-busca resposta en un temps determinat
-és el llenguatge més persuasiu
-missatge clar i repetitiu
-ajuda visual (avegades)


Llenguatge quotidià:

-és diari, natural i és el més espontani de la resta de llenguatges
-l'essència és la comunicació, pretén comunicar
-és una de les principals vies de comunicació
-ens creiem que el dominem

Poema inspirat en El calendari dels colors

Aquest poema ha sorgit a partir d'escoltar un altre poema(El calendari dels colors de Albert Ràfols-Casamada) a classe.

Di, di, di...què?

Dilluns tots els colors junts,
...dimarts s'ajunten els blancs
......dimecres no son negres
.........dijous el groc sempre és
divendres ni gris ni gresca
...dissabte és marró terra
......diumenge al fi és negre.

Autora: Ana Aran
Imatge de Wikimedia Commons

Google Documents

Google documents és una eina que ens facilita la comunicació entre diferents membres d'un grup, per exemple alhora de realitzar un treball, no cal ni dividir-lo ni desconèixer les diferents parts ja que amb aquesta eina podem realitzar conjuntament diferents feines tots plegats. Es por utilitzar per exemple amb documents de text, fent presentacions o amb fulls de càlculs.
Podeu comprovar les utilitats de Google Docs com a document de text amb el link següent : http://docs.google.com/View?id=d8rxf3c_0cjv52t7g ; com a presentació amb el link següent : http://docs.google.com/present/edit?id=0AUWLJISUqvYBZGRoemQ2bXdfMmY1aGQzd2di&hl=ca o com a full de càlcul amb el link següent:http://spreadsheets.google.com/ccc?key=0AljDp-aco-ppdHZ1X3JQOG9yeGdlZUxhVmNSdXBBNHc&hl=ca .

Dos entorns per a l'educació infantil

He comparat les webs: http://www.edu365.com i http://www.educalia.org. I he penjat el treball al Scibd.
Exercici TIC

Definicions que ens arriben per correu

Apunts del què hem rebut com a:

Llenguatge poètic:

-és un llenguatge melòdic, amb ritme aparent o evidentment
- té figura
-té una funció estètica(organitzada...)
- aporta imatges(representacions mentals)
- utilitza els altres dos llenguatges, ja que s'utilitzen entre ells
- alguns poetes no fan poemes per persuadir, sinó per alliberar sentiments

Llenguatge publicitari:

-va dirigit a un públic seleccionat
-per aconseguir el seu objectiu utilitza els altres dos llenguatges
-busca resposta en un temps determinat
-és el llenguatge més persuasiu

Llenguatge quotidià:

- és la manera mès fàcil per comunicar-se.
- és el més espontani de tots.
- utilitza les principals vies de comunicació.
- és el primer llenguatge que s'aprèn.
- és altruista.

Paisatge del OMNI

Aquest és el paisatge del meu OMNI: Caspla, fet a classe de plàstica. És com un paisatge lunar, perè més platejat ja que el Caspla era de color plata i molt brillant.



Imatges d'Ana Aran

Qui ets tu? 1.2

Sóc un collaret
...de colors groguencs,
... ...de boletes fet,
... ... ...de cordill sec.





Versió renovada de Qui ets tu? 1, que ens han demanat a classe per mostrar la nostra evolució literària.

Imatge d'Ana Aran