Mestre-a:
|
| [s. XII; del ll. magister, íd.]
|
| 1 1 m i f ENSENY Persona que ensenya una ciència, un art o un ofici o té el títol per a fer-ho. Mestre de música, de ball, de piano. Mestre d'armes, d'equitació, de francès, etc.
|
| | 2 m i f p ext Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre.
|
| | 3 m i f p ext i fig El temps és un gran mestre.
|
| | 4 m i f p anal Persona amb prou coneixements d'una ciència, art, etc., per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model. Ell fou mestre en aquesta mena de treballs.
|
| | 5 m CRIST En el Nou Testament, nom donat a Jesús pels seus deixebles.
|
| | 6 m HIST ECL Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el grau suprem en qualsevol de les facultats de filosofia, teologia o dret; doctor.
|
| | 7 mestre de cant MÚS Persona que ensenya a cantar.
|
| | 8 mestre de minyons (o d'escola, o simplement mestre) ENSENY Persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari.
|
| | 9 mestre de novicis CATOL El qui dirigeix i ensenya els novicis d'una comunitat religiosa.
|
| | 10 mestre en arts Grau acadèmic que podia obtenir, després d'un examen previ, el batxiller en arts o el llicenciat en arts.
|
| 2 m 1 Grau superior de l'organització gremial (segles XIII-XIX), al qual s'arribava després d'alguns anys d'aprenentatge i d'oficialia i de la realització d'un examen rigorós.
|
| | 2 Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents.
|
| | 3 pop Tractament que hom dóna a un home desconegut, especialment per cridar-lo. Escolteu, mestre!
|
| | 4 MÚS Nom que hom dóna popularment als directors d'orquestra, i, per extensió, sovint també a d'altres professionals de la música.
|
| | 5 mestre de seca NUMIS Des del segle XII, a la corona d'Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció.
|
| | 6 mestre racional Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalanoaragonesa.
|
| | 7 mestre racional Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
|
| 3 1 m i f Persona que dirigeix el personal, les operacions, etc., d'un servei, d'una obra.
|
| | 2 mestre de ball ESPECT Persona encarregada de dirigir el cos de ball d'una companyia o d'un teatre.
|
| | 3 mestre de camp MIL Oficial major d'un terç o regiment.
|
| | 4 mestre de cant MÚS Càrrec, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d'ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors.
|
| | 5 mestre de cases (o d'obres) CONSTR Professional que, sota la direcció d'un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
|
| | 6 mestre de cerimònies Persona encarregada, en les recepcions o funcions rituals, d'introduir les persones i de fer seguir les parts del ritu o cerimonial.
|
| | 7 mestre de palau HIST Majordom.
|
| | 8 mestre en gai saber Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, a partir de llur restauració el 1859, al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
|
| 4 m 1 Títol donat a certes jerarquies.
|
| | 2 Superior d'un orde militar.
|
| | 3 gran mestre Entre els francmaçons, títol donat al cap de cada lògia.
|
| 5 m CLIMAT Vent mestral.
|
| 6 f CONSTR Faixa estreta de guix degudament anivellada, utilitzada com a guia per a obtenir superfícies regulars amb l'enguixat.
|
| 7 adj Magistral 1. Un treball fet de mà mestra. Un discurs mestre.
|
| 8 adj 1 Principal. Paret mestra. Clau mestra. Biga mestra.
|
| | 2 f MAR Dit de la vela més gran que hom hissa en l'arbre d'una nau.
Definicions de l'Enciclopèdia Catalana.
|