Definicions 2

Aquestes són més definicions de classe de Comunicació oral, escrita i digital.

Educar:	[1696; del ll. educare, íd.]
	[®trencar ] v tr 1 1 PEDAG Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
		2 Ensenyar urbanitat.
	2 p ext 1 Ensenyar certes pràctiques o certs costums als animals; ensinistrar.
		2 Habituar un òrgan o un membre a funcionar o a realitzar la seva funció. Va perdre la mà dreta i ha hagut d'educar l'esquerra.
		3 Exercitar els sentits, la sensibilitat, el gust, per aprendre a distingir allò que té qualitat d'allò que no en té. Educar el gust, l'oïda.
		4 Fer apte (algú) per a comprendre certs costums, certes obres, etc. Educar els pares. Educar el públic.

Transmetre:
	[del ll. transmittĕre, íd.]
	[®admetre ] v 1 tr 1 Fer algú que, del lloc on ell és, quelcom pervingui a un altre lloc.
		2 TELECOM Fer una transmissió.
	2 tr 1 Fer passar quelcom que hom posseeix a un altre o a d'altres; transferir.
		2 DR Fer passar un dret o una obligació a un altre per transmissió de drets o de crèdits.
	3 tr 1 Conduir, deixar passar a través seu.
		2 ELECT Conduir, deixar passar l'electricitat a través seu.
	4 pron Passar per transmissió. Costums que es transmeten de generació en generació.

Plantejar:	[de planta]
	[®envejar ] v tr Suscitar un problema, una qüestió, a resoldre, posar-lo en condicions de resoldre'l. Filòsof-a: [s. XIV; del ll. philosŏphus, i aquest, del gr. philósophos, íd., 'el qui estima l'art, la saviesa, la ciència', comp. de filo-1 i el gr. sophós 'savi, hàbil'] m i f 1 Persona que és docta en filosofia, que filosofa. 2 Persona que sap suportar amb filosofia les dificultats de la vida, que es pren la vida amb saviesa. Mestre-a: [s. XII; del ll. magister, íd.] 1 1 m i f ENSENY Persona que ensenya una ciència, un art o un ofici o té el títol per a fer-ho. Mestre de música, de ball, de piano. Mestre d'armes, d'equitació, de francès, etc. 2 m i f p ext Persona de qui hom és deixeble, de qui hom pren norma, ensenyament. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre. 3 m i f p ext i fig El temps és un gran mestre. 4 m i f p anal Persona amb prou coneixements d'una ciència, art, etc., per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model. Ell fou mestre en aquesta mena de treballs. 5 m CRIST En el Nou Testament, nom donat a Jesús pels seus deixebles. 6 m HIST ECL Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el grau suprem en qualsevol de les facultats de filosofia, teologia o dret; doctor. 7 mestre de cant MÚS Persona que ensenya a cantar. 8 mestre de minyons (o d'escola, o simplement mestre) ENSENY Persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari. 9 mestre de novicis CATOL El qui dirigeix i ensenya els novicis d'una comunitat religiosa. 10 mestre en arts Grau acadèmic que podia obtenir, després d'un examen previ, el batxiller en arts o el llicenciat en arts. 2 m 1 Grau superior de l'organització gremial (segles XIII-XIX), al qual s'arribava després d'alguns anys d'aprenentatge i d'oficialia i de la realització d'un examen rigorós. 2 Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents. 3 pop Tractament que hom dóna a un home desconegut, especialment per cridar-lo. Escolteu, mestre! 4 MÚS Nom que hom dóna popularment als directors d'orquestra, i, per extensió, sovint també a d'altres professionals de la música. 5 mestre de seca NUMIS Des del segle XII, a la corona d'Aragó, càrrec de nomenament reial que comportava la responsabilitat de la fabricació de la moneda i la seva direcció. 6 mestre racional Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la corona catalanoaragonesa. 7 mestre racional Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa. 3 1 m i f Persona que dirigeix el personal, les operacions, etc., d'un servei, d'una obra. 2 mestre de ball ESPECT Persona encarregada de dirigir el cos de ball d'una companyia o d'un teatre. 3 mestre de camp MIL Oficial major d'un terç o regiment. 4 mestre de cant MÚS Càrrec, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió d'ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors. 5 mestre de cases (o d'obres) CONSTR Professional que, sota la direcció d'un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres. 6 mestre de cerimònies Persona encarregada, en les recepcions o funcions rituals, d'introduir les persones i de fer seguir les parts del ritu o cerimonial. 7 mestre de palau HIST Majordom. 8 mestre en gai saber Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, a partir de llur restauració el 1859, al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris. 4 m 1 Títol donat a certes jerarquies. 2 Superior d'un orde militar. 3 gran mestre Entre els francmaçons, títol donat al cap de cada lògia. 5 m CLIMAT Vent mestral. 6 f CONSTR Faixa estreta de guix degudament anivellada, utilitzada com a guia per a obtenir superfícies regulars amb l'enguixat. 7 adj Magistral 1. Un treball fet de mà mestra. Un discurs mestre. 8 adj 1 Principal. Paret mestra. Clau mestra. Biga mestra. 2 f MAR Dit de la vela més gran que hom hissa en l'arbre d'una nau. Definicions de l'Enciclopèdia Catalana.