Aquesta és la imatge del objecte que em va recordar el llibre de la Mari Carmen Díez.
És l'última revista que em van donar a l'escola on havia anat tota la vida. I té com a portada la fotografia del viatge de fi de curs, amb tots els antics companys de curs. També està acompanyada d'altres revistes que encara guardo. Per mi simbolitza un recull d'emocions, de sensacions, d'amistats, d'experiències, de coneixements, de persones, de vivències, de sentiments, de valors... I em vaig adonar quan el temps ja s'havia exhaurit.
El llibre de la Mari Carmen és com "la meva revista", que ens aporta uns ulls a l'Escola Aire Libre, al seu món on ens guia i ens deixa veure la subtilesa de les seves accions a dins d'un grup d'infants. I com els infants mantenen un vincle ja no només amb la mestra, sinó que amb tota l'escola, i com aquest vincle es contagia als pares. A més el llibre t'aporta frescura i vitalitat, com Chimo o Rocio.
Aquí us presento el llibre i la revista:
- Díez Navarro, Mari Carmen. Mi escuela sabe a naranja. Estar en la escuela infantil. Primera edició. Barcelona: Graó, 2007. ISBN: 978-84-7827-520-5
- Col·legi Sant Ramon Nonat- Sagrat Cor: Nueva Generación.[Barcelona] Vol. XVI (Juny 2007) Núm. 32 ISBN: no en té ja que és una revista no comercial.
Imatge d'Ana Aran
Entradas
